"BATES SI BATES NO"

Un dels canvis que hem realitzat des de l’equip educatiu aquest curs 2012-2013 és el de no posar la bata tot el dia. La idea és posar-la realment quan es necessiti, en moments puntuals. A l’hora de fer pintura, manualitats en les que es puguin tacar...

Per tal d’aprofundir més en els motius de la nostra decisió, us fem arribar l’article de Carme Cols, a la revista "Infància", número 150. Maig-juny 2006. A.M. Rosa Sensat. Barcelona. És una actualització d'un altre que portava per títol "La bata", al número 39. Novembre-desembre de 1987 en la mateixa revista.

Vaig escriure sobre les bates fa molts anys, a finals de 1987. Rellegint l’article revisc els moments i els processos que em van motivar a escriure sobre el tema. Fa divuit anys, i molt abans, havia viscut intensament amb les companyes el debat “bates si bates no”. Dilema que ens va permetre observar, discutir, dialogar tot fent una petita recerca del que veiem i el que ens demanaven els nens i nenes. Una recerca que sens dubte hem coincidit molts mestres que ens ha portat a canvis de fons que han anat més enllà de posar o treure bates.

Molts estem d’acord que la utilitat de les bates actualment no és la mateixa que quan no hi havia rentadores i el mercat no ens oferia peces de roba còmodes, adequades per als infants. La bata es portava a casa i a l’escola. Protegia la roba que no es rentava com ara. Vestits, uniformes, i bates passaven de generació en generació. La bata no limitava els moviments perquè estàvem moltes hores asseguts davant una taula... Les llànties en una bata eren comunes perquè es rentava un cop per setmana i l’autoestima de la pròpia imatge no contava en el projecte educatiu.

Els temps han canviat i sens cap dubte, a les cases, de bates n’hi ha poques. Un xandall, una camisa vella, un davantal, són útils en molts dels moments de la vida quotidiana. Quan entres a cuinar, un davantal t’ajuda a treballar i manipular els aliments amb molta més llibertat; l’oli et pot esquitxar.... Si pintes parets et treus tota la roba que es pugui fer malbé, i et poses una roba que gairebé ja no serveix. Si vas a pintar a fora, a l’aire lliure amb un cavallet i amb altres companys no et vestiràs com quan pintes parets, l’acte social és important i l’autoestima, sentir-te bé, també. Davant de diferents situacions decideixes com has d’anar vestit, que et farà sentir més còmode, que et demana cada situació.

Què passa a l’escola amb els infants més petits? Per què porten encara una gran majoria bata a l’escola? Què fem a l’escola que embruti tant?

És necessària la bata per gatejar, escoltar i cantar cançons, contes, poesies, titelles, celebracions, retallar, dibuixar, jugar a transformar espais, vendre, disfressar-se, sortir a passejar, sortir al jardí.... Què embruta el treball a l’ordenador, la lectura a la biblioteca?

A poc a poc hem observat un canvi en el primer cicle educatiu. Cada dia va creixent el nombre d’escoles que ja no porten bata; la paradoxa és que les mestres, algunes, si... Què passa al segon cicle, als grups d’infants de tres, quatre, cinc anys... (no utilitzem la nomenclatura p3, p4, p5. Son grups d’infants de tres anys, quatre i cinc. Un altre dia escriurem sobre com utilitzem les paraules i quin sentit tenen) Per què majoritàriament en porten? Són els pares o els mestres que imposen la bata? Es pot parlar als claustres d’aquest tema? Aquests i altres interrogants ens fan tornar a escriure més sobre les bates. (...)

 Observem què passa amb la bata segons l’edat i en diferents situacions.

La bata limita moviments. Infants que quan encara no caminen; quan gategen que passa? Quan s’ajupen i s’aixequen, què passa? Quan anem a canviar-los i porten petó, ai! Què passa quan aprenen a fer pipí o caca al wàter, què és el que primer es mulla? Què porten sota la bata que gairebé no es podem moure? Els infants van creixent i podem observar els seus moviments acompanyats de limitacions per la bata. Al pati també juguen a joc simbòlic i gategen simulant que son gats, lleons i..., no passa el mateix què quan gatejaven? Quan pugen al tobogan i porten botons què passa?

Quan pugen a la bici què passa? Se la poden treure quan juguen a ser personatges, quan fan descobertes amb la seva ombra, quan tenen calor...?

Les mides i els models les bates. Les famílies que han comprat les bates, quan tenen un any, quina mida i quantes n’han de comprar? Molt grans molt petites? El mateix passa quan toca comprar-les als tres anys. Quan de temps haurà de portar les mateixes bates. Si no hi ha uniformes, quines bates arriben a l’escola? Què representen els diferents models? Què representa un model únic?

Protecció de la roba. Quan els infants estan asseguts manipulant la terra, quina és la part que haurien de tapar. Quants infants fan servir la màniga de la bata per treure’s el moc? Quan es canvia la bata? Quants infants van a dinar i a descansar, portant una bata que s’ha rastrejat per terra durant una setmana. Quants dies estan penjades al penjador? Quines olors desprenen?

¿Val aquell anunci de la TV que diu que l’infant pot fer tot el que vol, que s’ha de embrutar i no passa res perquè hi ha un producte que ho soluciona tot?

Si ho pot fer tot perquè porta bata, com s’educarà? Com estimarà les seves coses, la seva imatge? Com aprendrà a canviar-se si s’ha embrutat? Grans i petits davant de diferents situacions ens hem de preguntar; com hem d’anar vestits, què podem fer per preservar les coses que estimem? I Si ens hem embrutat, gaudir del joc que hem fet i gaudir podent-nos canviar de roba. L’educació en aquest sentit es dóna quan hi ha valors respectuosos, reflexius, que et fan pensar, pots parlar, pots decidir.

Podem jugar amb fang al jardí i gaudir el màxim si hem previst petites solucions. L’hàbit de pensar, preveure, de decidir es crea perquè hi ha ocasions per fer-ho. Un hàbit que s’ha interioritzat i que dóna llibertat.

Valors que es respiren, es viuen a casa i a l’escola perquè n’hem pres consciència.

No s’educa portant bata sempre, sense cap reflexió. Treure la bata i no fer res pot ser problemàtic. És necessari un canvi que no passa pel sol fet de treure la bata sinó de viure l’escola com una petita comunitat educadora en la que l’infant és el protagonista dels seus propis aprenentatges.

Potser molt aviat podrem veure que a l’inici del curs, a la setmana del mestre i en altres programes de la TV, els ulls dels càmeres captin imatges que reflecteixin una realitat que no està tant lluny.

Pensem-hi i provoquem, intencionadament, una altre imatge d’escola, d’infant i de mestre.

En aquests moments, des de l’equip educatiu de la Llar d’Infants Nins valorem molt positivament aquesta iniciativa. I esperant que hagi estat del vostre interès, rebeu una cordial salutació.   

                                                                                                  L'Equip Educatiu