dimecres, 12 de setembre de 2012

ELS PRIMERS DIES: L’ADAPTACIÓ

L’entrada de l’infant a la llar d’infants precisa d’una atenció especial, ja que és la primera vegada que el nen/a passa fora de casa seva i lluny dels seus familiars un temps relativament llarg.
Cal proporcionar-li un ambient tranquil i relaxat que li doni seguretat per així afavorir l’adaptació a la nova situació. Es aquest procés és important pensar ens els canvis que representen per a l’infant aspectes com el fet de compartir l’adult i de conviure amb altres nens i nenes, un espai nou i molt diferent de casa seva, un ritme diferent en els seus hàbits, l’acceptació d’uns adults desconeguts i l’estar unes hores sense els seus pares.
Tenint en compte tot això, a l’inici del curs i per tal de que s’acostumi més fàcilment a la llar d’infants, hi pot haver un horari especial d’adaptació.
És important que abans de començar el curs, l’infant hagi tingut l’ocasió d’un primer contacte amb la llar conjuntament amb els seus pares, per familiaritzar-s’hi.
S’aconsella que l’infant porti de casa seva un objecte o joguina que li agradi molt, ja que és un punt de referència dels seus que l’ajuda a superar la separació i li dóna seguretat en cert moments.
Els primers dies es convenient que el nen/a estigui poques hores a la llar d’infants. A poc a poc, a mida que passa el temps i l’infant demostra trobar-s’hi bé, es van augmentant les hores d’estada a la llar infantil.
L’acomiadament ha de ser breu i no d’amagat. El nen/a ha d’entendre que ara di dieu “adéu” però que més tard el vindreu a buscar.
L’assistència de l’infant ha de ser continuada, això l’ajudarà a fer l’adaptació més fàcil.
No aprofitem l’anada del nen/a a la llar per treure-li els bolquers, el xumet o altres objectes als quals estigui acostumat/da fins que estigui ben adaptat.
I sobretot, és importantíssim que tots visquem aquest procés amb la màxima seguretat i confiança.


L’EMOCIÓ MÉS LLIGADA A L’ADAPTACIÓ: LA TRISTESA

Aquesta emoció la tristesa, no té tant bona fama com la seva germana l’alegria, però una i altres són totalment imprescindibles, formen part d’una polaritat i es necessiten mútuament donat que ens donen informació de com anem vivint la nostra situació vital en el present (passat o futur).
La tristesa ens recorda com estem lligats a les coses, com les necessitem, com les trobem a faltar, però també que és un pont cap a altres coses noves, persones i móns, que poden obrir-nos, transformar-nos i ajudar-nos a créixer. Perquè aquesta, possiblement és la seva essència, la de poder-nos transformar i tota transformació ens porta cert dolor, més o menys intens.
La cura emocional de la tristesa, ens obliga a poder tolerar-la, acceptar-la, tenir-la en compte i deunidó el que ens costa. A l’escola observem aquesta dificultat, sobre tot, quan les famílies es separen els seus fills i les seves filles i els deixen, sovint no se’ls deixa plorar i plorar és l’única cosa que els infants poden fer en aquestes situacions i nosaltres mateixos. Les famílies voldríem que els nostres infants no tinguessin que patir, que plorar, que sostenir la tristesa, però aquesta és l’única que ens permet adaptar-nos als canvis que sense cap dubte la vida ens portarà. Respectem la tristesa, perquè sense ella cap canvi seria permès en la nostra vida i això si que seria més terrible que les llàgrimes i les penes. Sense tristesa no es possible sostenir el canvi, sense canvi no es possible la vida. ENS HEM DE LLIGAR A LA VIDA.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada